ANTIGUO REINO DE VALENCIA

                                   ANTIGUO REINO DE VALENCIA


El regne de València1 va ser un regne creat pel rei Jaime I el Conqueridor que va abastar des de la reconquesta de la taifa de València en 1238 fins a 1707.

Jaime I, veient que era difícil repoblar tant territori conquistat, intenta conservar alguns privilegis de la població nativa així com respectar les seves religions i constumbres, proclamant Els Furs els furs. Es crea amb entitat de regne i passant a formar part de la Corona d'Aragó. Sent depenent de la corona però amb administració pròpia.

La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblesa aragonesa i catalana, que veia així impossible la prolongació dels seus senyorius a les terres valencianes.


Baixa Edat Mitjana

Després d'haver estat el bressol de la cultura íbera, i receptora de diferents cultures antigues (grecs, romans, cartaginesos, fenicis, bizantins, etc.), en l'any 1233 el rei Jaime I el Conqueridor inicia la conquesta del territori valencià marcat llavors per tres segles de presència sarraïna: els regnes taifas de Balansiya, Alpont, Denia, i Murcia.

La conquesta de València seria el 9 d'octubre de 1238 i les últimes terres a incorporar-se serien les del sud d'Alacant, que havien estat reconquistadas per Castella, en virtut del tractat d'Almizra, i que s'incorporarien a la Corona d'Aragó en 1296, al costat de la resta del Regne de Múrcia.

En 1305 seria dividit aquest regne mitjançant quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i per a Aragó la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de València, en virtut a la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elx.

El regne, al principi de majoria mudèjar i musulmana, va ser repoblat amb cristians,en la seva majoria aragonesos, si bé l'increment de població no va representar més d'un 5% de la població autoctona. Aquestes poblacions juntament amb els jueus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació de la resta de les cultures. Aquests mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àrabs existents (azudes, bancales, sistemes de reg, mesquites, torres de vigilància etc...), així com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, ametlles, arròs, xufla, hortalisses, palmeres, etc).

Malgrat compartir rei amb els territoris de la Corona d'Aragó, el rei Jaime el Conqueridor instaura els furs de València, fundant d'aquesta manera un regne amb identitat política pròpia, amb les seves pròpies institucions, la seva pròpia cultura i tradicions, amb la seva moneda, la seva llengua, administració, i aranzels. Aquests furs es mantindrien fins a 1707, amb la centralització borbònica.


 Època moderna

Així mateix, el Regne de València finança econòmicament l'expansió de la Corona d'Aragó durant els segles XV i XVI, per la qual cosa aconsegueix la seva màxima esplendor durant el Segle d'or, gràcies al conseqüent comerç marítim amb els nous territoris extra hispànics de la Corona (Còrsega, Sicília, Nàpols, etc.), i la creació del seu propi Consolat del Mar, i de la Taula de Canvis, la primera borsa de valors de la història. Aquesta època coincideix, a més, amb una explosió literària notable en valencià, sent una de les primeres societats a entrar en l'època del renaixement, amb importants escriptors, humanistes, i filòsofs.

Amb la unió dinàstica efectiva de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó en l'emperador Carlos I, el Regne de València segueix mantenint la seva independència política. No obstant això, el regne comença a veure's sotmès la pressió d'una política cada vegada més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com les Revoltes de les Germanías dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreyes i lloctinents. Un altre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de jueus i moriscs del Regne, la qual cosa fa que la seva economia entri en una greu crisi hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia amb la població morisca valenciana (denominats "tagarins"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels sefarditas.

El punt culminant de la submissió a la pressió centralista castellana té lloc durant la Guerra de Successió Espanyola en el qual, després de la Batalla d'Almansa en 1707, el nou rei borbón Felipe V desmantella el regne amb els Decrets de Nova Planta i ho integra en el nou Regne d'Espanya. No obstant això, per ser assimilada a la legislació i sistema polític castellans, el rei Borbó va haver de sufocar nombroses revoltes i revoltes socials al llarg del territori, especialment a Xàtiva, Altea i Alacant. Posteriorment succeirà el mateix en tota la Corona d'Aragó, abocant-ho paulatinament a la seva desaparició.