ANTIGUO REINO DE VALENCIA
El regne de València1 va ser un regne creat pel rei Jaime I el
Conqueridor que va abastar des de la reconquesta de la taifa de València
en 1238 fins a 1707.
Jaime I, veient que era difícil repoblar tant territori conquistat,
intenta conservar alguns privilegis de la població nativa així com
respectar les seves religions i constumbres, proclamant Els Furs els
furs. Es crea amb entitat de regne i passant a formar part de la Corona
d'Aragó. Sent depenent de la corona però amb administració pròpia.
La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblesa
aragonesa i catalana, que veia així impossible la prolongació dels seus
senyorius a les terres valencianes.
Baixa Edat Mitjana
Després d'haver estat el bressol de la cultura íbera, i receptora de
diferents cultures antigues (grecs, romans, cartaginesos, fenicis,
bizantins, etc.), en l'any 1233 el rei Jaime I el Conqueridor inicia la
conquesta del territori valencià marcat llavors per tres segles de
presència sarraïna: els regnes taifas de Balansiya, Alpont, Denia, i
Murcia.
La conquesta de València seria el 9 d'octubre de 1238 i les últimes
terres a incorporar-se serien les del sud d'Alacant, que havien estat
reconquistadas per Castella, en virtut del tractat d'Almizra, i que
s'incorporarien a la Corona d'Aragó en 1296, al costat de la resta del
Regne de Múrcia.
En 1305 seria dividit aquest regne mitjançant quedant per a Castella la
zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne
de Múrcia, i per a Aragó la zona oriental, que passaria a formar part
del Regne de València, en virtut a la Sentència Arbitral de Torrellas i
el Tractat d'Elx.
El regne, al principi de majoria mudèjar i musulmana, va ser repoblat
amb cristians,en la seva majoria aragonesos, si bé l'increment de
població no va representar més d'un 5% de la població autoctona.
Aquestes poblacions juntament amb els jueus, va donar com resultat una
societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui
tenien plens drets en comparació de la resta de les cultures. Aquests
mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les
infraestructures àrabs existents (azudes, bancales, sistemes de reg,
mesquites, torres de vigilància etc...), així com els productes
agrícoles assentats (cítrics, panses, ametlles, arròs, xufla,
hortalisses, palmeres, etc).
Malgrat compartir rei amb els territoris de la Corona d'Aragó, el rei
Jaime el Conqueridor instaura els furs de València, fundant d'aquesta
manera un regne amb identitat política pròpia, amb les seves pròpies
institucions, la seva pròpia cultura i tradicions, amb la seva moneda,
la seva llengua, administració, i aranzels. Aquests furs es mantindrien
fins a 1707, amb la centralització borbònica.
Època moderna
Així mateix, el Regne de València finança econòmicament l'expansió de la
Corona d'Aragó durant els segles XV i XVI, per la qual cosa aconsegueix
la seva màxima esplendor durant el Segle d'or, gràcies al conseqüent
comerç marítim amb els nous territoris extra hispànics de la Corona
(Còrsega, Sicília, Nàpols, etc.), i la creació del seu propi Consolat
del Mar, i de la Taula de Canvis, la primera borsa de valors de la
història. Aquesta època coincideix, a més, amb una explosió literària
notable en valencià, sent una de les primeres societats a entrar en
l'època del renaixement, amb importants escriptors, humanistes, i
filòsofs.
Amb la unió dinàstica efectiva de la Corona de Castella i de la Corona
d'Aragó en l'emperador Carlos I, el Regne de València segueix mantenint
la seva independència política. No obstant això, el regne comença a
veure's sotmès la pressió d'una política cada vegada més centralista per
part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants
conflictes socials com les Revoltes de les Germanías dels gremis i
agricultors valencians contra diversos virreyes i lloctinents. Un altre
problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç
de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de jueus i
moriscs del Regne, la qual cosa fa que la seva economia entri en una
greu crisi hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que
hi havia amb la població morisca valenciana (denominats "tagarins"), i a
la fugida de capitals i actius acumulats pels sefarditas.
El punt culminant de la submissió a la pressió centralista castellana té
lloc durant la Guerra de Successió Espanyola en el qual, després de la
Batalla d'Almansa en 1707, el nou rei borbón Felipe V desmantella el
regne amb els Decrets de Nova Planta i ho integra en el nou Regne
d'Espanya. No obstant això, per ser assimilada a la legislació i sistema
polític castellans, el rei Borbó va haver de sufocar nombroses revoltes
i revoltes socials al llarg del territori, especialment a Xàtiva, Altea
i Alacant. Posteriorment succeirà el mateix en tota la Corona d'Aragó,
abocant-ho paulatinament a la seva desaparició.
